Història dels Bunyols de Quaresma
La tradició catòlica diu que la quaresma és el període de quaranta dies destinat a la penitència i a la preparació de la Pasqua. Per tal que els creients poguessin superar aquesta etapa d'abstinència amb una mica més de lleugeresa, la rebosteria popular va crear uns dolços ensucrats i arrodonits, fets de farina de blat, llet, sucre, ou i llevat. Són els anomenats bunyols de quaresma, uns dolços que durant aquestes setmanes podem trobar a moltes fleques i pastisseries.
Avui, d'aquestes postres (que, de fet, també serveixen com a esmorzar o berenar) se'n fan força variants. Una de les més conegudes són els bunyols de vent, o caragirats, que es caracteritzen per tenir una massa molt flonja, perquè s'inflen molt quan es fregeixen. També són molt coneguts els bunyols de l'Empordà. A diferència dels bunyols de vent, els de l'Empordà tenen un forat enmig. Quan es cuinen, se'ls afegeixen algunes espècies i aromes, com matafaluga, anís o garnatxa.
Un origen morisc
Segons el Gremi de Flequers de Barcelona, l'arrel dels bunyols sembla que es troba a la gastronomia morisca d'Al-Andalús (sud de la Península Ibèrica). Els set segles de domini àrab de bona part de la península Ibèrica va deixar un llegat important a la gastronomia. Al segle XVI, per exemple, la població prepara unes farineres en forma de bunyol que després endolcia amb mel. Aquesta recepta pot estar en l'origen dels bunyols.
Tibant una mica més del fil de la història ens trobem que els bunyols es consumeixen, sobretot, els dimecres i els divendres, com a un tast simbòlic que és el Dimecres de Cendra quan comença la quaresma. I que el divendres és un dia d'abstinència, i de no menjar carn, per als catòlics practicants.
