Per Dijous Gras posem a la votra disposició les tradicionals coques de llardons, tant de brioix com de full, així com truites de patates ja acabades.

Data: 08 de Febrer del 2024

Historia de Dijous Gras

Dijous llarder o dijous gras, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de patates amb ceba. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, també és habitual menjar coca de llardons.

Antigament, durant el període de carnaval, era gairebé obligatori atipar-se per poder passar millor el període de dejuni de la Quaresma. Per tant, la gent menjava molta carn i aliments amb greix que estaven prohibits per Quaresma. El primer dia per atipar-se, per tant, era el Dijous gras.

El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició són els infants de les escoles que acostumen a anar al camp a celebrar el dijous llarder.

Les festes de Carnaval es caracteritzaven antigament per un consum excessiu de carn de porc. I és que la vigilia de dimecres de cendra marcava la fi d’un bon període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí, i seguit del Nadal. Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar-se per a l’abstinència de la Quaresma.